Avui la sessió de seminari ha estat diferent a les altres. Ens hem ajuntat amb totes les classes de Seminari i hem vist la Conferència que va fer Alexandre Jollien a la facultat fa uns anys.
Abans de començar, a veure la conferència, he estat parlant amb els meus companys i a tots ens venia molt de gust poder veure aquesta conferència ja que, tots ens aviem llegit el seu llibre “ Elogi de la feblesa”.
En la conferència, Alexandre, ens explica la importància que té que es donin oportunitats a les persones discapacitades ja que, això fa que aquests puguin desenvolupar-se i adaptar-se a la societat.
Abans que Alexandre Jollien comenci ha parlar, el traductor del seu llibre ens explica com Alexandre, a través del seus llibre, ens intenta acostar al seu món.
Tot seguit, Alexandre ens comença explicant la seva vida i tot el procés que ell a seguit per poder fer una vida normal i superar tots els entrebancs que s’ha anat trobant. Sobretot, també fa esment sobre la importància que té la feina dels mestres.
Ens explica la seva experiència en el centre on va esta estudiant i ens diu que, segons ell, l’escola té que ser un espai universal on s’atengui a tothom.
També diu que, per ell, Sòcrates és un exemple a segui. Ja que, era un educador que es comprometia amb cada alumne/a i lluitava fins treure el millor de cada un d’ells. Jo em vaig quedar amb aquesta frase: “ l’educació no és una cosa que s’imposa des de fora sinó que, és un diàleg”.
També ens explica la seva experiència l’escola. Ens diu que no el van saber tractar per igual i creu que no el van saber ensenyar. Tot i això, no ho veu com un fet negatiu sinó que, creu que va ser un entrebanc que la fet avançar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario