La LLegenda del Drac de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre produïa la por dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, va aparèixer un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà:

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar la seva llança, que va matar a la terrible bèstia.

De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

El Hockey A Terrassa

View more presentations from guestd71e14.

Aqui us deixo un vers de Nadal i una canço que vam recitar i cantar l'últim dia de seminari.

Vers de la Senyora Pepa:

L'escola és tancada

hi ha llum al carrer

la senyora Pepa saluda al carter:

- Què tingui un bon dia, avui és Nadal;

no té una carteta, no té una postal?

- Li envia una carta el seu fill Pascual,

que des de Suïssa li diu: - Bon Nadal!


El 25 de Desembre:

El 25 de desembre
Fum, fum, fum.
El 25 de desembre
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet,
ros i blanquet.
Fill de la Verga María
És nat en una establia
fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Allà dalt de la muntanya
fum, fum, fum.
Si n'hi ha dos pastorets
abrigadets,
abrigadets.
Amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra
fum, fum, fum.

Últim dia de Seminari!

Avui, és l'últim dia de Seminari. L'any que bé, ja no estarem tots junts ja que, els seminaris canvien.
Per això, avui fem una mica de "festeta" per despedir-nos i per desitjar-nos Bon Nadal!

Hem cantat cançons i hem dit versos de Nadal de quan érem petits! També hem menjat una mica i fins i tot hem ballat!
Però sobretot, ens hem despedit de la Lluïsa que ja no serà més la nostre professora de Seminari. Tots hem estat d'acord en que ens ho hem passat molt bé junts ja que, hem acabat sent un grup bastant unit, un grup que començava un debat i mai sabia parar-lo fins que la Lluïsa no deia "En fi nois, potser que deixem aquest tema perquè ens estem allargant molt".
La veritat és que, mai oblidaré el meu primer grup de Seminari!

16/12/09

Avui, a la sessió de seminari, ve una noia a mirar com fem la classe. La Lluïsa ens explica que l’any que ve aquesta noia serà professora d’una classe de seminari i per això vol mirar com fem les classe.
Comencem amb l’actualitat educativa. Avui li toca a la Eva i a la Natalia.
Primer, la Eva ens diu alguns titulars que ha trobat durant la setmana: “La seguretat a Internet la assignatura de Primària”, “Més de 3000 alumnes rebran material per dir no a la corrupció”.
La notícia que ella ha escollit per comentar a classe és la següent: “els escolars de València no podran enganyar als seus pares”.
Des de la conselleria de València, s’ha presentat un sistema pel qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares.
Des dels centres educatius, s’enviaran les notificacions acadèmiques de cada alumne via SMS a partir d’un ordinador que emmagatzemarà les dades de les famílies, així com l’expedient de cada nen. Això, s’implantarà el 18 de Desembre.
Tot seguit, la Natalia ens explica la notícia que ella ha trobat. Com que no anem molt bé de temps, directament ens diu la notícia que vol comentar.
L’article, ens explica que les escoles de BCN volen mantenir les escoles obertes durant les vacances de Nadal. Aquesta proposta, la llançat el PP mentre que, els altres partits polítics s’han oposat ja que, creuen que fer això costa molts diners.
Volen obrir les escoles per totes aquelles famílies que tenen que treballar durant el Nadal i que per tant, no es poden quedar amb els seus fills. No es faria classe normal sinó que, serien com unes biblioteques obertes.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta proposta és absurda. Penso que en general, durant les vacances de Nadal, en general, totes les famílies poden estar amb els seus fills. A més, la majoria d’escoles disposen del “campus de Nadal” on els nens poden anar durant el mati i no fa falta obrir tota l’escola.
Després de debatre les notícies de l’Eva i la Natalia, la Mònica comença a explicar-nos la revista que ha analitzat: “Magisterio”.
Director: Jose Maria de Moya.
Periodicitat: Mensual.
Data de la primera edició: 1866
Cost: 66€/ 95€
Parts de la revista:
La revista estar dividida en tres apartats principals dels qual es desprenen diferents subapartats. Aquests apartats principals són: Espanya, Catalunya, Comunitats Autònomes.
1) Espanya:
- En clave educativa: aquí posen una notícia molt important que ha passat a Espanya.
- Opinió: parlen d’alguna cosa que ha passat últimament i donen la seva opinió. En aquest cas parlen de la proposta que hi ha que diu que el Batxillerat duri tres anys.
- Informació.
2) Catalunya:
- Informació sobre Catalunya.
- Agenda de Catalunya: donen informació que pot ser interessant pels mestres i també parlen dels premis que s’han donat últimament.
3) Comunitats Autònomes:
- Madrid: pisares digitals i centres bilingues.
- Cuaderno: cada mes, parlen d’un tema diferent d’alguna comunitat.
- Educar: una persona diferent, cada mes, explica un valor diferent.
- Propuestas: és la última pàgina i posen diferents propostes.
La Mònica, ens diu que a ella personalment li ha agradat molt la revista. L’article que proposa per debatre és un que explica que ara es volen treure tots els crucifixos de les aules.
Aquest tema, porta a un debat mol llarg en el seminari ja que, és un tema on es et pots col•locar totalment a favor o en contra.
Tot seguit, l’Aylén ens presenta la seva revista: “revista de ciències de l’educació”.
Edició: Madrid.
Periodicitat: Trimestral.
Data de la primera edició: 1970.
Cost: 15.30€
Parts de la revista:
1) Sumari: Investigació de diferents temes sobre educació.
2) La otra educación
3) La importància de les institucions.
L’opinió personal de l’Aylén ha estat bona però, ens explica que és una revista molt científica i que va dirigida a un públic adult no a estudiants que comencen la carrera.
Finalment, per acabar amb les revistes la Natàlia presenta la revista “Guix” la qual, l’Edu ja havia analitzat anteriorment. Com l’Edu ja la va analitzar directament parlarem sobre l’article que la Natàlia tria per debatre. La notícia que ens presenta és una que parla d’una nova proposta educativa. Aquesta és la de donar les notes als més petits d’una manera més creativa, és a dir, amb dibuixos.
Per exemple, si tens una assignatura suspesa posar una cara trista o enfadada o si bé, aproves una assignatura posar una cara somrient.
Segons el meu punt de vista, no crec que aquesta proposta sigui bona ja que, és com si traíssim importància a les notes i això no pot ser així.
Per acabar la classe, fem un qüestionari on ens pregunten per totes les sessions de seminari que hem fet durant el que portem de curs.

12/12/09

Avui la sessió de seminari ha estat diferent a les altres. Ens hem ajuntat amb totes les classes de Seminari i hem vist la Conferència que va fer Alexandre Jollien a la facultat fa uns anys.

Abans de començar, a veure la conferència, he estat parlant amb els meus companys i a tots ens venia molt de gust poder veure aquesta conferència ja que, tots ens aviem llegit el seu llibre “ Elogi de la feblesa”.

En la conferència, Alexandre, ens explica la importància que té que es donin oportunitats a les persones discapacitades ja que, això fa que aquests puguin desenvolupar-se i adaptar-se a la societat.

Abans que Alexandre Jollien comenci ha parlar, el traductor del seu llibre ens explica com Alexandre, a través del seus llibre, ens intenta acostar al seu món.

Tot seguit, Alexandre ens comença explicant la seva vida i tot el procés que ell a seguit per poder fer una vida normal i superar tots els entrebancs que s’ha anat trobant. Sobretot, també fa esment sobre la importància que té la feina dels mestres.

Ens explica la seva experiència en el centre on va esta estudiant i ens diu que, segons ell, l’escola té que ser un espai universal on s’atengui a tothom.

També diu que, per ell, Sòcrates és un exemple a segui. Ja que, era un educador que es comprometia amb cada alumne/a i lluitava fins treure el millor de cada un d’ells. Jo em vaig quedar amb aquesta frase: “ l’educació no és una cosa que s’imposa des de fora sinó que, és un diàleg”.

També ens explica la seva experiència l’escola. Ens diu que no el van saber tractar per igual i creu que no el van saber ensenyar. Tot i això, no ho veu com un fet negatiu sinó que, creu que va ser un entrebanc que la fet avançar.

9/12/09

Avui, ha estat el meu torn. Després de veure a molts companys analitzant les revistes d'educació que els hi tocaven, avui m'ha tocat a mi.

Anàlisi d’una revista educativa:
1. Títol: Barcelona educació.
2. Idioma: Català.
3. Director: Arceli Vilarrasa.
4. Lloc on s’edita: Barcelona.
5. Periodicitat: Mensual.
6. Any en què es comença a pública:
7. Cost número solt: Gratuïta.
8. Cost subscripció anual: Gratuïta.
9. Sumari i breu anàlisi de cada apartat:
 Editorial: en aquest espai, la revista tracta un tema que afecte a l’educació.
Article: “l’efecte centre”

 Notícies: en aquest espai, trobem diferents notícies explicades breument en dues pàgines. Exactament trobem nou notícies. Els temes que tracten són diversos, però tots tenen a veure amb activitats i esdeveniments relacionats amb l’educació.
Algunes de les notícies que trobem són: “escolaB. L’escola al laboratori”, “la nova llei d’educació a Catalunya”, “camp de la Pau 2009”, ..

 Som xarxa: en aquest número, la revista dedica tot aquest apartat a l’escola costa i Llobera que compleix els seus cinquantè aniversari.

 Protagonistes: en aquest apartat, la revista explica en forma d’història alguna activitat que fan els joves. En aquest cas, parla de un grup de joves que ajuden a la gent gran.


 Jo també educo: aquí trobem un article que parla de la feina que fa Francesc Centrica. Ell és professor de formació professional. És a dir, aquest espai, està dedicat a altres formes d’educació que no són estrictament les d’estar en una aula escoltant el que diu el professor. Ja que, com explica F. Centrica, en la seva classe sempre hi ha alumnes amunt i avall utilitzat els diferents instruments del laboratori.

 A fons: en aquest espai, s’agafa un tema i s’aprofundeix sobre ell. En aquest cas, parlen de les escoles bressol i els canvis que han patit fins ara.

 Radiografia: aquest apartat ens mostra més informació, sobre el tema tractat anteriorment, amb gràfics i dades. Per exemple, veiem gràfics que ens parlen de les matriculacions que s’han fet a les escoles bressol.

 Apunts: en l’apartat d’apunts, trobem que continuen parlant del tema que s’ha començat en l’espai “A fons”. El que fan aquí, és parlar dels diferents problemes que poden tenir les famílies a l’hora de trobar plaça en una escola bressol.

 Participació: en l’apartat de “participació”, trobem un article titulat “fent” que parla de la importància de crear vincles entre la família i l’escola per afavorir el creixement de l’Infant.

 Entrevista: en aquest número, fan dues entrevistes. Una a Montserrat Anton, directora de l’Institut de ciències de l’educació de la universitat Autònoma de Barcelona. I l’altre a Vicenç Arnaiz director de l’Institut per a l’educació de la primera infància de les Illes Balears.

 Oberts al món: en aquest espai, podem veure que tornen a parlar de les escoles bressol. El que fan aquí però, és parlar d’escoles bressol d’altres llocs del món.

 Una mica de tot:
• La columna: article sobre “la coeducació, cent anys després de Ferrer i Guàrdia”.
• La tira còmica.

10. Primera impressió de la revista:
El primer que vaig pensar quan vaig saber que em tocava un revista digital va ser que no sabria com funcionaria. Però, aquest pensament va canviar en el moment en que vaig entrar a la web de la revista. Tot esta molt ven indicat. Primer de tot, surt una llista amb els diferents números que s’han editat i només calicant a sobre ja sobre un arxiu on surt la revista.
Pel que fa a la presentació, em va agradar molt. La revista té molts colors i els diferents apartats estan molt ben indicats.
Els temes que tracta la revista els he trobat molt interessants ja que, van adreçats a un públic molt divers.

11. Elecció d’un article per presentar i discutir al seminari:
• Justificació: l’article que he triat, per presentar al seminari és el que parla sobre l’escola Costa i Llobera. Aquest article, es titula “la continuïtat del canvi”.
He triat aquest article per dues raons. La primera raó, és que durant la setmana d’activitats extraordinàries em va tocar visitar aquesta escola i la veritat és que, em va agradar molt.
La segona raó, és que el projecte d’aquesta escola m’agrada molt i d’això parla aquest article.
Primer de tot, ens explica el canvi que a experimentat l’escola des de la guerra civil (quan era una escola privada que lluitava per ser pública) fins ara que ja és pública. Tot seguit, l’article ens explica quin és el projecte que l’escola porta a terme. Aquest projecte, es basa bàsicament en la millora progressiva del mètode de treball, les noves tecnologies i la cohesió social entre l’escola i la família.

• Temes interessants per debatre:
- Pel que fa a la cohesió social dins de l’aula, trobem que absolutament tots els cursos fins a Segon de Batxillerat treballen en petits grups amb les taules ajuntades. Creieu que és un bon mètode que nois i noies tan grans encara treballin en grup?


Després d'això, l'hi hem entregat a la Lluïsa els treballs del llibre "elogi de la feblesa" i hem fet una posada en comú sobre el llibre.
Quan hem fet la posada en comú, he vist gent que li ha agradat molt el llibre i gent que no tant. A mi personalment, m'ha agradat molt i no ha estat un llibre que se'm hagi fet pesat.