16/12/09

Avui, a la sessió de seminari, ve una noia a mirar com fem la classe. La Lluïsa ens explica que l’any que ve aquesta noia serà professora d’una classe de seminari i per això vol mirar com fem les classe.
Comencem amb l’actualitat educativa. Avui li toca a la Eva i a la Natalia.
Primer, la Eva ens diu alguns titulars que ha trobat durant la setmana: “La seguretat a Internet la assignatura de Primària”, “Més de 3000 alumnes rebran material per dir no a la corrupció”.
La notícia que ella ha escollit per comentar a classe és la següent: “els escolars de València no podran enganyar als seus pares”.
Des de la conselleria de València, s’ha presentat un sistema pel qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares.
Des dels centres educatius, s’enviaran les notificacions acadèmiques de cada alumne via SMS a partir d’un ordinador que emmagatzemarà les dades de les famílies, així com l’expedient de cada nen. Això, s’implantarà el 18 de Desembre.
Tot seguit, la Natalia ens explica la notícia que ella ha trobat. Com que no anem molt bé de temps, directament ens diu la notícia que vol comentar.
L’article, ens explica que les escoles de BCN volen mantenir les escoles obertes durant les vacances de Nadal. Aquesta proposta, la llançat el PP mentre que, els altres partits polítics s’han oposat ja que, creuen que fer això costa molts diners.
Volen obrir les escoles per totes aquelles famílies que tenen que treballar durant el Nadal i que per tant, no es poden quedar amb els seus fills. No es faria classe normal sinó que, serien com unes biblioteques obertes.
Des del meu punt de vista, crec que aquesta proposta és absurda. Penso que en general, durant les vacances de Nadal, en general, totes les famílies poden estar amb els seus fills. A més, la majoria d’escoles disposen del “campus de Nadal” on els nens poden anar durant el mati i no fa falta obrir tota l’escola.
Després de debatre les notícies de l’Eva i la Natalia, la Mònica comença a explicar-nos la revista que ha analitzat: “Magisterio”.
Director: Jose Maria de Moya.
Periodicitat: Mensual.
Data de la primera edició: 1866
Cost: 66€/ 95€
Parts de la revista:
La revista estar dividida en tres apartats principals dels qual es desprenen diferents subapartats. Aquests apartats principals són: Espanya, Catalunya, Comunitats Autònomes.
1) Espanya:
- En clave educativa: aquí posen una notícia molt important que ha passat a Espanya.
- Opinió: parlen d’alguna cosa que ha passat últimament i donen la seva opinió. En aquest cas parlen de la proposta que hi ha que diu que el Batxillerat duri tres anys.
- Informació.
2) Catalunya:
- Informació sobre Catalunya.
- Agenda de Catalunya: donen informació que pot ser interessant pels mestres i també parlen dels premis que s’han donat últimament.
3) Comunitats Autònomes:
- Madrid: pisares digitals i centres bilingues.
- Cuaderno: cada mes, parlen d’un tema diferent d’alguna comunitat.
- Educar: una persona diferent, cada mes, explica un valor diferent.
- Propuestas: és la última pàgina i posen diferents propostes.
La Mònica, ens diu que a ella personalment li ha agradat molt la revista. L’article que proposa per debatre és un que explica que ara es volen treure tots els crucifixos de les aules.
Aquest tema, porta a un debat mol llarg en el seminari ja que, és un tema on es et pots col•locar totalment a favor o en contra.
Tot seguit, l’Aylén ens presenta la seva revista: “revista de ciències de l’educació”.
Edició: Madrid.
Periodicitat: Trimestral.
Data de la primera edició: 1970.
Cost: 15.30€
Parts de la revista:
1) Sumari: Investigació de diferents temes sobre educació.
2) La otra educación
3) La importància de les institucions.
L’opinió personal de l’Aylén ha estat bona però, ens explica que és una revista molt científica i que va dirigida a un públic adult no a estudiants que comencen la carrera.
Finalment, per acabar amb les revistes la Natàlia presenta la revista “Guix” la qual, l’Edu ja havia analitzat anteriorment. Com l’Edu ja la va analitzar directament parlarem sobre l’article que la Natàlia tria per debatre. La notícia que ens presenta és una que parla d’una nova proposta educativa. Aquesta és la de donar les notes als més petits d’una manera més creativa, és a dir, amb dibuixos.
Per exemple, si tens una assignatura suspesa posar una cara trista o enfadada o si bé, aproves una assignatura posar una cara somrient.
Segons el meu punt de vista, no crec que aquesta proposta sigui bona ja que, és com si traíssim importància a les notes i això no pot ser així.
Per acabar la classe, fem un qüestionari on ens pregunten per totes les sessions de seminari que hem fet durant el que portem de curs.