miércoles, 25 de noviembre de 2009

SESSIÓ 10: APRENENTATGE I TIC

Conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador:

podem veure, que a part de l’explicació magistral d’un mestre hi ha altres formes d’aprenentatge, com per exemple la pràctica.

CHARLES CROOK, planteja quatre models d’aprenentatge diferents que estan relacionats amb els ordinadors.


1. La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor:

Aquesta metàfora, fa referència entre la interacció que hi ha en una classe, [Iniciació (docent) à resposta (alumne) à avaluació (professor)]

i la interacció que es crea amb un ordinador:

[l’ordinador inicia à l’alumne respon à l’ordinador avalua].

Les característiques dels programes tutorials són:

- Individualització del procés d’aprenentatge.

- Preguntes a “mida” que crea l’ordinador segons el tema a tractar.

- Presentacions significatives que ajudin a avançar a l’alumne.


2. La metàfora de la construcció: Ordinador com alumne:

Aquí, l’alumne és que controla la maquina. És a dir, l’ordinador.

PAPERT: a finals dels anys 60 va crear el concepte “micromon”.

MICROMON: l’alumne es troba en un procés d’aprenentatge per descoberta. L’alumne és qui ensenya donant instruccions a l’ordinador per dir-li que ha de fer.

Segons Papert, el procés de descoberta és molt important en l’aprenentatge. Per tant, veiem que segons aquest model, el mestre tindria que quedar en un segon pla.

Després que Papert digues això, van haver-hi investigacions que van criticar el fet que el nen ho descobrís tot per ell sol. Es va dir que no es tenia que anar ni a un extrem ni a l’altre. És a dir, el nen no tenia que fer-ho tot per ell sol però el mestre tampoc podia explicar-ho tot i prou.

Per tant, creien que es tenia que parlar d’un punt mig, és a dir, una descoberta guiada on el paper del mestre seria seguir el procés del treball del nen i intervenir quan fos necessari.


3. La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador:

SIMULADORS: són una evolució dels sistemes tutorials. També crean un aprenentatge per descoberta, igual que els micromons de Papert però d’una forma més tancada ja que, l’usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. Per tant, el grau de llibertat és més limitat.

Un exemple de simulador seria: Crayon Physics Deluxe.

Les simulacions fomenten...

- La reflexió.

- L’acció.

Aspectes negatius de les simulacions:

- Simplifiquen en excés els sistemes reals.

- Poden crear interpretacions errònies del món real.


4. La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina:

Aquesta metàfora, ens explica una cosa que ja és normal en la nostra vida quotidiana. Utilitzar l’ordinador com a eina de treball.

Un exemple d’aquest model seria el “Paint” on podem dibuixar en la pantalla. El que ens vol deixar clar és que totes les coses que podem fer amb l’ordinador no substitueixen les del món real sinó que, simplement les complementen i ens obren noves perspectives.


viernes, 20 de noviembre de 2009

Conferència LA WEB 2.0 I L’ EDUCACIÓ al Cibernàrium

Al començar la conferència, ens fan una petita presentació sobre el Cibernàrium i el seu funcionament:
Què és el cibernàrium?
És un espai on formar-se i créixer amb Internet, també és un centre d’alfabetització digital destinat a persones que mai han tingut contacte amb la tecnologia.
Allà donen formació i divulgació de les noves tecnologies.

Activitats que és fan:
És fan diverses activitats que podem trobar en els fulletons del centre. Aquestes activitats, ajudaran a les persones que hi vagin a iniciar-se en el món d’Internet hi ha créixer en Internet. Això ho faran a través d’uns itineraris de formació.
A qui va dirigit?
A totes aquelles persones que vulguin. És a dir, a tots els ciutadans i ciutadanes.

Model formatiu:
Els cursos estan dividits en càpsules de curta durada (d’una hora). D’aquesta manera, hi ha més flexibilitat d’horaris i la gent es pot repartir millor el temps.
Trobem diferents programes. Uns que estan dirigits a persones que mai han tingut contacta amb Internet, altres que són per persones que si que han tingut algun tipus de contacta i finalment trobem uns cursos dirigits a la multimèdia.
El que s’intenta fer en aquests cursos és donar les eines bàsiques i fonamentals per iniciar-se en el món d’Internet i les noves tecnologies.

Tot seguit, un cop acabada la presentació, passen el torn de paraula al Dr. José Manuel Pérez i el Dr. Santiago Tejedor. Aquests seran els encarregat d’explicar-nos que és la web 2.0 i que pretén.
Comencen la seva presentació fent-nos un test per poder veure d’una forma general quin és el coneixement que tenim nosaltres sobre diferents programes que ens podem trobar a Internet. Amb això, veiem que tenim molt poc coneixement sobre aquest.
Tot seguit comença l’exposició en sí fent un recorregut per la història, de tal manera que, nosaltres puguem veure quin a estat el desenvolupament que aquesta a tingut pel que fa a la relació entre educació – tecnologia.
Veiem que l’educació ha variat molt al llarg del temps:
Escola Filosòfica: va ser la primera escola que va existir. Professaven la filosofia, la ètica i un model de vida a seguir.
La tecnologia que aquest utilitzaven era la paraula, el diàleg i l’escriptura.

Escoles del llibre Sagrat: aquí tot estava basat en discursos religiosos. Ensenyaven a interpretar la paraula de Déu.
La tecnologia que aquests utilitzaven era el llibre, la repetició i la memòria.

Tallers Gremials: aquest eren una iniciació al món professional. Aprenien fent coses.
La tecnologia que utilitzaven era instruments, tècniques, treball i artesania.

Escola Burgesa: “ciutadania massiva”, treball industrial, disciplina civil, filosofia nacional.
La tecnologia que utilitzaven era pisares, fàbriques, murs i uniformitat.

Escola “reserva”: societat de l’espectacle, cultura horitzontal. Els mitjans que utilitzen són el joc, la imitació i la docilitat.

A Espanya, veiem que hi ha unes escoles molt centralitzades. El nostre país, és el que menys recursos econòmics dóna a les escoles.
Avui en dia, el repte que hi ha és fer una escola oberta i exploradora. Això es pot aconseguir introduint les noves tecnologies a les escoles. La web 2.0 és un bon exemple de com es pot arribar al coneixement sense censura.
Veiem que al llarg del temps hi ha hagut un canvi històric, tant social com cultural i psicològic. Pel que fa a la tecnologia, també a evolucionat i avui en dia disposen de moltes possibilitats tecnològiques diferents.
Per tant, tenint en compte el que hem dit anteriorment, que l’escola a evolucionat i que les noves tecnologies cada cop estan més presents, nosaltres (els futurs mestres) hem de ser conscients que haurem de preparar a persones per noves tecnologies que encara no existeixen. També hem de saber que quan entrem a les escoles la quantitat de la tecnologia serà molt gran i haurem de saber que és el que hem d’ensenyar i que no. En definitiva, haurem d’estar preparats per molts canvis.
Veiem tres exemples de noves portes que s’han obert a l’aprenentatge:
1. VOZ ME: escrius un text i el programa te’l llegeix sigui amb l’ idioma que sigui.
2. APROBBO: és un programa capaç de detectar si un text a estat copiat i enganxat. Aquest, pot ser molt útil pels professors a l’hora de corregir treballs.
3. IGOOGLE.

Després d’això, quan ja tenim un esquema sobre la relació que hi ha hagut entre l’escola i les noves tecnologies al llarg del temps, ens expliquen amb una mica més de detall la web 2.0 i les seves característiques.
Veiem que Internet, és un invent molt recent on podem trobar molta informació. Per aquesta raó, hem de saber que molta d’aquesta informació és falsa.
Doncs bé, la web 2.0 fa una selecció d’aquesta informació i d’aquesta manera ens trobem davant de temes que són més certs.
La web 2.0 va sorgir a partir de la pregunta de com podíem fer que Internet fos un lloc més segur i millor.
Per veure millor les característiques de la web 2.0 fan una comparació d’aquesta amb la web 1.0.
Web 1.0:
1. web de lectura.
2. unitat mínima d’informació.
3. estàtic.
4. una sola persona pot canviar els continguts.
Web 2.0:
1. web de participació.
2. opció de missatges post lectura (pots comentar el que es pública).
3. dinàmic.
4. tothom pot canviar els continguts.
Característiques de la web 2.0:
1. confia en els seus usuaris.
2. potencia les experiències dels seus usuaris.
3. permet jugar.
4. s’imposa la cultura del hacker.
La web 2.0 ens obliga a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar.
En conclusió, davant de totes aquestes característiques i comparacions, podem veure com la finalitat de la web 2.0 és aconseguir un lloc més avançat i segur a Internet.

Valoració personal:
Pel que fa a la primera part de la conferència, on ens parlaven sobre la relació escola – noves tecnologies, estic totalment d’acord amb el que han dit. Tots sabem que poc a poc el món de la tecnologia s’està imposant a les coses més quotidianes. Per aquesta raó, crec que tots els nens i nenes han d’estar preparats, des de la seva base educativa, per poder enfrontar-se i saber defensar-se amb aquestes noves tecnologies. Per tant, com ens han fet veure el José Manuel i el Santiago aquí el paper del mestre és molt important. Si el mestre/a no entén sobre aquest món de la tecnologia no pot preparar als seus alumnes.
Penso que la web 2.0 pot ser un bon lloc on tots els usuaris que i entrin puguin trobar informació verdadera. Tots sabem que a Internet molts cops la informació és falsa o bé no és del tot correcta. Doncs bé, si la web 2.0 és com ens han explicat crec que pot ser un lloc de on es podrà treure molt profit i on diferents usuaris podran interactuar i intercanviar vivències i informacions.

lunes, 16 de noviembre de 2009

CONFERÈNCIA “FER DE MESTRE” a càrrec d’ Eulàlia Bosch.


  • Aspectes rellevants de la seva vida:
L’ Eulàlia Bosch, és professora de filosofia i ha participat en diferents activitats relacionades amb l’art, com per exemple, exposicions. A més a publicat tres llibres: “El plaer de mirar”, “Educació vida quotidiana” i “ Un lloc anomenat escola”.
De l’ Eulàlia podem destacar tres aspectes que la fan singular:
oTé un constant diàleg amb la ciència, l’art, la família, l’aprenentatge, la vida... i pensa que aquests punts tenen que estar lligat. A partir d’aquests ella marca la seva vida.
oTé un gran interès per l’educació. Tot el que fa en la seva vida ho fa pensant en l’educació. Vol que tot tingui utilitat en l’àmbit educatiu.
oMante una constant proximitat amb els següents elements: Infants, joves, famílies, ciència, art.


  • La feina de fer de mestre:
Ella ens explica que fer de mestre és una feina molt important. Tothom en un moment o altre de la seva vida passa per l’escola i només per aquesta raó molta gent ja es pensa que pot opinar sobre aquesta i això no és així.
La seva conferència primer la centrarà en l’ofici de fer de mestre en una ciutat. Ens comença parlant del que la gent entén per magisteri. La gent quan escolta la paraula magisteri pensa amb els nens. Però, és molt important pensar amb els nens que creixen. És a dir, cal tenir present que mentre els nens estan a l’escola estan creixent i els mestres són aquelles persones que intervenen en aquest procés i intenten mostrar el camí en els seus alumnes.
Per explicar-nos millor això i mostrar-nos el que significa “l’ofici de fer de mestre en una ciutat l’ Eulàlia ens diu el següent:
El nen és l’estranger més gran que coneixem. Acaba d’arribar al món i ho té tot per fer i descobrir. El paper del mestre, davant d’això, és ajudar aquests nens “estrangers” a trobar el seu lloc dins el món, dins la seva ciutat. Un cop el nen coneix la seva ciutat ja pot comparar amb la resta de ciutat que anirà veient al llarg de la seva vida.
Per tant, veient això ella ens mostra la importància que té l’entorn del nen i la importància que té que el mestre/a li sàpiga mostrar aquest entorn.
Per veure la relació que hi ha entre escola – ciutat, aprofitant que aquest any és l’any Cerdà, entrem en una web que ens ajudarà a veureu millor. Primer de tot, observem un mapa de Barcelona anterior a que es fes el Pla Cerdà. Allà, podem veure que normalment les escoles no estan marcades a l’hora d’estructurar la ciutat. Això no hauria de ser així ja que com hem dit anteriorment aquestes són molt importants i estan molt relacionades amb la ciutat.
En el Pla Cerdà, va ser el moment en que les escoles es van posar sobre els mapes. Això significa que a partir d’aquí es lliga el concepte escola – ciutat. L’escola, per tant, s’obra a la ciutat i els nens entren amb contacta amb aquesta. Si tenim en compte, ens diu l’ Eulàlia, que els nens seran els que més tard faran canviar la ciutat, aquest moment és molt important.
Cal que els professors coneguin la ciutat per poder-la mostrar als seus alumnes.
El que l’ Eulàlia Bosch ens vol dir amb tot això és que l’escola, ha d’estar constantment relacionada amb l’ interior (dins l’escola) i l’exterior (entorn, ciutat). El coneixement no es pot tancar dins l’escola i per aquesta raó, s’ha de conèixer la ciutat i saber lliga els dos elements.
Finalment l’ Eulàlia ens explica que un mestre sempre ha de treballar a partir de la curiositat del nen per tot allò que l’envolta. Però per fer això, ens diu que el mestre/a ha de ser el primer que tingui curiositat per les coses, que vulgui ser savi, que sempre vulgui saber més. Ella ens diu que tot això ho podem trobar en l’art.

  • Relació art – mestre:
- Palau de la música-> ens posa l’exemple del palau de la música per explicar-nos la importància que té pels nens l’entorn. Veiem que el palau del ma música és una fusió entre arquitectura i música. Doncs bé, un mestre que no presenti l’escola als seus alumnes cometrà un error. Ja que, els nens s’han de sentir bé i que els i sigui agradable l’entorn on estan. “ La música és un so, el so del mestre/a”.
- Teatre-> “Alícia en terra de meravelles”. Aquesta obra, ens parla del moment que els nens creixen i mostra la por a fer-se gran. L’ Eulàlia ens diu que nosaltres serem aquells que ajudarem als nens a passar per aquest moment.
- Ceràmica.
- Dansa-> és la situació d’un cos en l’espai. Ens invita a que nosaltres, en el moment que estiguem davant d’una classe, ens fixem amb com es mouen els nens. També ens diu que en ocasions els professors priven als nens a fer aquests moviments. Ella ens diu que això no ho fem mai.

Al exposar-se a les arts, en un mestre, no només li servirà per seu ofici sinó que també així esdevindrà un mestre.
Per fer de mestre/a cal voler ser savi.
Per fer de mestre/a cal dedicar-se amb passió al món hi ha tot el que hi ha en ell.
Acaba dient-nos una comparació molt maca entre els antics acomodadors i els mestres. Diu que un mestre/a és com un acomodador dels que hi havia abans al cinema. La feina d’aquests era preguntar a les persones com els hi agradava mirar les pel•lícules i a partir d’aquí ell els i buscava el millor lloc. Doncs bé, un mestre/a també és aquell que buscarà el millor lloc per cada un dels seus alumnes i els acompanyarà fins que aquests estiguin agust.

domingo, 15 de noviembre de 2009

11/11/09

El primer que fem en aquesta sessió és acabar de lligar la setmana de pràctiques.
El que a mi m’ha tocat fer aquesta setmana de pràctiques és el següent:
Dilluns 16: Tots assistirem a la conferència “FER DE MESTRE” que farà l’Eulàlia Bosch a la facultat. Després, anirem al Cibernàrium on veurem una altre conferència titulada “La web 2.0 i l’educació”.
Dimarts 17: La Paula i Jo anirem a l’escola CASP – Sagrat cor de Jesús acompanyades d’una alumne de tercer, l’Estel. Allà ella, ens a dit, que estarem a la classe de 6é on fa pràctiques i després ens ensenyarà una mica l’escola.
Dimecres 18: m’ha tocat anar a visità la “Masia del FCB”. Allà suposo que veurem com fan les classes i el mètode que utilitzen en aquesta escola. A més nosaltres haurem de intentar assabentar-nos quina relació té l’escola amb la família de cada nen i com ho fan per poder relacionar-se amb els pares.
Dijous 19: El dijous realitzarem una visita guiada per un professor de Blanquerna a un centre Educatiu.
En el meu cas aniré al CEIP Costa i Llobera a Sarrià. La tutora que ens acompanyarà és la Lluïsa Cirera.
Divendres 20: El divendres cada un de nosaltres té que anar a un centre d’Interès Públic. Jo he decidit anar al Museu de la Ciència de Terrassa. He triat aquest museu perquè sé que allà es fan activitats per nens ja que jo quan era més petita hi havia anat més d’un cop amb l’escola.
Un cop ja teníem la setmana programada, la Monica comença amb l’activitat de l’actualitat educativa i ens algunes de les notícies destacades que a trobat.
La primera que ens comenta, parla de la “mediación escolar”.
Seguidament, la que comentem a fons és una que diu que el ministre a decidit que vol que l’escola sigui obligatòria fins als 18 anys.
Després d’això, analitzem una revista. La que toca avui es titula “Escola Catalana”. Aquesta, està dividida en diferents apartats:
Davantal: aquí, posen un article sobre la literatura catalana popular. És un apartat d’opinió per tant, diversos autors comenten aquest article i en general parlen de la literatura catalana.
Entrevista: fan una entrevista a algun personatge que pugui parlar o tingui alguna cosa a veure amb la literatura catalana.
Experiència.
Llengua: en aquest apartat, posen dos motos que són iguals, és a dir, que s’escriuen de la mateixa manera però que no signifiquen el mateix.
Escoles en xarxa: donen informació i fan comentaris de temes de l’actualitat com els ordinadors.
Llibres i materials: fan menció de material que pot ser útil pel professorat.
Lletra menuda: Posen un cal•ligrama.
Com a article a debatré, la Paula a triat un que diu que antigament les famílies triaven el que els seus fills tenien que estudiar. Avui en dia, en canvi, els pares l’única cosa que els importa és que els seus fills siguin els millors en tot. Aquesta pressió que tenen alguns nens a vegades és la que porta al fracàs escolar.
La pregunta que ens fa la Paula és: creieu que tenen que tenir pressió els nens per part dels pares?


Reflexió:
La notícia que a portat avui al Monica m’ha fet pensar bastant. Per una banda penso que no és bo que l’escola sigui obligatòria fins els 18 però per l’altre banda, he pensat que si.
Crec que si que pot ser bo i productiu però si es canvien algunes coses. Primer de tot que a partir dels 16 anys, tu poguessis triar entre fer batxillerat o bé alguna mena de formació professional que et portes cap a la professió que vols triar. Penso que seguint aquest mètode molts joves continuarien amb els seus estudis.
Pel que fa a l’article que ens a presentat la Paula penso que els nens mai han de tenir pressió per part dels seus pares sinó que, tot el contrari. Els pares tenen que ser el principal recolzament pels seus fills.

6/11/09

Hem començat la classe fen l’activitat de la revista. Avui, a analitzat la revista l’Edu. La que li a tocat és diu revista “Guix”. Aquesta revista esta dividida en diferents parts:
La Portada: Aquesta, té un format molt original. A partir d’un fons, en aquest cas aigua, els nens fan un dibuix a sobre amb el que els hi inspira.
Editorial: En aquests apartat de la revista, parlen de diferents temes relacionats amb l’educació.
Opinió: Aquí, s’opina sobre un tema de l’actualitat educativa.
Monogràfic: Aquest és l’apartat més extens de la revista. Agafen un tema molt general sobre l’educació i poc a poc el van analitzant a fons.
Experiències: Aquí, expliquen experiències i vivències de diferents centres que poden ajudar per millorar l’educació. Es centren per territoris.
Escola, Territori i Comunitat.
Tema del curs: Durant tot l’any, tracten un mateix tema. Aquest any estan parlant de la LOE.
Reflexió sobre la pràctica: Aquí l’autor tria un tema i et fa reflexionar sobre aquest.
Recull: dins d’aquest últim apartat trobem pagines web, convocatòries, notícies, una tira còmica,etc.
El tema que tria l’Edu per debatre és la llei de la LOE. L’aspecte que destaca més l’article i el que vol que parlem entre tots és com tracta la religió la llei. Es planteja quina religió és millor la d’abans o la d’ara.

jueves, 12 de noviembre de 2009

06.11.2009

Al començar la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital la Lluïsa ens ha tornat els treballs del llibre “Com parlar bé en públic”. Tot seguit, hem iniciat l’activitat de recitació. Per fer-ho, cada un de nosaltres podia triar entre un poema, un conte, una llegenda o una rondalla. Avui m’ha tocat recitar a mi. Per saber en quin ordre sortiríem les 15 primeres persones hem fet un sorteig. A mi m’ha tocat sortir la primera. Després ho han fet La Sonia Pérez, En Marc Pérez, Sara Olmo, Alex Ramos, Laura Navarro, Irene Recio, Lorena Padilla, Ethel Nogués, Helena Ruiz, Laura, Marta Pintos i per acabar Pau Nin.
A l’hora d’escollir el tema que volia recitar, jo m’he decantat per fer una llegenda. La llegenda del Drac de Sant Jordi. Per fer la recitació, cada un de nosaltres tenia que sortir davant de tota la classe. Uns dels requisits que es demanava per fer-ho era que tingués una extensió de 2 minuts i que ens la sabéssim de memòria. Abans de començar a fer el discurs, la Lluïsa ha triat a uns alumnes perquè avaluessin com ho feia la persona que estava recitant. Els avaluadors, tenien que fixar-se en aspectes com l’entonació de la veu, el control dels nervis, la posició corporal, etc. A més a més, una persona (que ja havíem triat cada un de nosaltres) ens a gravat. Això ho hem fet per poder comprovar si ens ho sabíem de memòria.
Un cop acabada l’activitat de recitació la Lluïsa ens a passat un full on hauríem d’avaluar els blocs dels companys. I tot seguit, hem analitzat un dels bolcs.

Reflexió:

Avui he viscut per primer cop l’experiència de tenir que recitar un discurs davant de més de 60 persones. I la veritat és que entre la meva recitació i la dels meus companys he pogut veure els nervis que es passen i la importància de portar-ho tot ben preparat.
Jo personalment, sempre havia pensat que fer una activitat d’aquest tipus es podia portar a terme perfectament si no estaves nerviós. Però avui, m’he adonat que aquest no és l’únic requisit ja que si tu portes ven aprofundits tots els aspectes que tens que tracta això et dona un punt a favor molt gran.
Mirar un bloc també m’ha servit ja que d’aquesta manera la Lluïsa ens deia les coses que no estaven bé i així nosaltres ja no les posàvem.

30.10.2009

Al començar la classe, En David Cortés va llegir un poema que havia buscat. Tot i que fa una mica de vergonya, esta molt bé quan alguna persona porta un poema així no sempre ha de llegir la Lluïsa.
Després d’això vam entrega el treball del llibre “Com parlar bé en públic”. Aquest treball consistia en fer un esquema – resum sobre el llibre i que d’aquesta manera ens pogués servir per una altre ocasió. La Lluïsa, ens a comentat que el treball tenia que estar imprès a doble cara. Ja que, molta gent no ho ha fet així.
Després d’això la Lluïsa ens a dit la diferencia que hi ha entre una rondalla i un conte ja que, molts de nosaltres no la sabíem.
Tot seguit hem posat una mica al dia les activitats que haurem de fer més endavant:
Primer de tot, hem repartit els dies en que hauríem de recitar una cosa davant de la classe. Podíem triar entre un poema, una llegenda, un conte o alguna cosa per l’estil.
Després hem fet els grups per fer el debat i cada grup a triat el tema que volia debatre. El nostre grup parlarem sobre el tema de la conducte que a de tenir el professor en una aula cap els seus alumnes. És a dir, que és millor un professor flexible o bé un professor rígid?

Reflexió:
Primer de tot m’agradaria dedicar aquest espai per parlar una mica sobre el llibre “Com parlar bé en públic” ja que avui a sigut el dia que l’hem entregat. Personalment, crec que aquest llibre és de gran utilitat ja que, dóna pautes molt concretes sobre els aspectes més importants que s’han de tenir en compte a l’hora de fer una exposició.
El llibre, m’ha fet veure que el fet de ser una persona vergonyosa no vol dir que no sàpigues parlar bé davant d’un públic. Simplement el que necessites és saber les eines que has d’utilitzar per poder deixar endarrere aquesta vergonya. I aquestes eines estan en el llibre.
També ens parla dels suports tecnològics que et poden ajudar. Aquest tema és molt important ja que cada dia s’utilitzen més aquestes eines i és bo saber que estan al nostre abast.
Jo recomanaria aquest llibre a totes aquelles persones que tenen aquesta por escènica ja que els pot ser molt útil i un gran suport. Però també cal dir que el llibre no ho fa tot i té que haver-hi una disposició per part de la persona.

23/10/2009

Al començar la classe la Lluïsa ens a recitat una poesia anomenada “Els paletes”.
Tot seguit ens a parlat sobre el bloc. Ens ha explicat l’ús que té aquest i perquè l’hem de fer servir. El bloc és un espai on nosaltres hem de penjar totes les coses que fem a classe i també el que aprenem. Així ,d’aquesta manera, podem compartir amb els nostres companys les opinions que tenim i podem contrastar el que anem aprenent.
Després d’això, ens a passat un vídeo sobre la IV LLIGA DE DEBATS UNIVERSITARIS. d’aquesta manera, hem pogut veure el funcionament dels debats ja que, nosaltres també en farem.
En el vídeo, hem vist com es divideix el temps i també com valora el jurat. La lliga, és a dir, el concurs consisteix en 13 equips (de 6 persones per grup i de diferents universitats) que debatien sobre diferents temes. Els dos millors arribaven a la final.
Finament després del vídeo ens a repartit uns dossiers que tenien les pautes que explicaven com s’ha de fer un debat.


Reflexió:
La sessió d’avui penso que a mi (i segurament a molts dels meus companys) ens a sigut de molta utilitat. Això, ho dic sobre tot pel que fa els vídeos dels debats. Normalment, els debats que jo havia fet eren molt diferents el que avui hem vist. Ens els debats que jo feia tothom parlava quan volia i rebatia els seus arguments tallant a les persones de l’altre equip. Avui en canvi, hem vist que els debats no són així. Un debat ven fet, dóna un temps a cada equip per parlar, cada persona parla quan és el seu torn i mai es talla al contrincant.

16/10/2009

El que hem fet avui a Comunicació Oral, escrita i digitat ha estat reprendre els apunts que vam deixar en la sessió anterior. També hem parlat de “l’ús de frases fetes i refranys” ja que això avui en dia s’està perdent molt.
La Lluïsa també ens ha dit la importància que té saber diferenciar entre les normes de cada llengua i no barrejar-les. Això ho hem tractat en l’apartat de “Morfosintaxi genuïna”.
Un cop hem acabat l’apartat de l’expressió oral hem començat amb la part escrita. Aquest apartat té alguns punts iguals que en l’expressió oral però d’altres no. Alguns dels seus apartats són els següents: correcció ortogràfica (que és molt important ja que un mestre no pot fer faltes d’ortografia).
Estructuració del text (aquí el que ens vol dir és la importància que té que abans d’escriure pensem el que volem dir i així segur que ho farem bé.
La puntuació: la puntuació, també és un element molt important, ja que amb aquesta podem marcar l’entonació en un text.
I finalment la Cal•ligrafia i pulcritud: aquest apartat, també és de gran importància ja que una bona cal•ligrafia diu molt de la persona i del seu treball. Com a mestres hem de ser molt exigents amb això, tant cap als nostres alumnes com per nosaltres mateixos.
Finalment, hem fet un exercici sobre les rondalles i aquí hem pogut veure que no sabem molt sobre aquestes. També hem après la diferencia entre una rondalla i una llegenda.

9.10.2009

Avui la Lluïsa ens a explicat els treballs que haurem de fer durant aquest semestre. També ens a dit quan els haurem de presentar i així nosaltres ja ens ho hem apuntat i ens podrem organitzar el temps.
Un cop ens a dit tot això a vingut en Xavier Àvila amb dos alumnes que l’any passat van ser delegats. Aquest alumnes ens han explicat les funcions que tenen els delegats i el perfil que ha de tenir un delegat. Tot això, ens ho han explicat perquè nosaltres tot seguit teníem que triar els delegats per aquest curs. També ens han explicat les experiències que han tingut ells com a delegats.
Finalment, vam reprendre la classe i vam estar prenen apunts sobre les característiques del llenguatge oral i escrit.

lunes, 2 de noviembre de 2009

30/10/09

Encetem la sessió amb l’activitat de la revista. Avui li toca al Macià i la revista que comentarà serà “Kikiriki”. Està editada a Sevilla i la seva periodicitat és trimestral. La revista està dividida en diferents parts: Primer trobem que surten esmentats tots els autors que han col•laborat en els diferents apartats de la revista. Tot seguit, s’esmenten les normes que té. Després d’això ja trobem el índex on surten els apartats: Debat (on es parla d’un tema qualsevol relacionat amb l’escola), Dossier (on es fan peròs i contres sobre algun tema), TANTEA (secció que parlar sobre diferents mètodes per utilitzar en les escoles), Estelas en el mar (parla sobre la història de l’educació i després llança propostes per treballar a classe), Mural i comentamos (trobem diferents temes d’educació) i finalment es fa un debat sobre els llibres que han sortit aquest any.
Després la Lluïsa ens diu un nou títol que ens portarà a pensar sobre la nostre etapa a la Primària. Aquest és el següent: Relacions conflictives a l’escola.
Reflexió de la sessió:
La part que he trobat més interessat i que m’ha portat a pensar a sigut quan hem escrit sobre les relacions conflictives que havíem viscut a l’escola.
Cada un de nosaltres a explicat una experiència conflictiva que recordava. Aquí han sortit coses que m’han portat a pensar algú molt important: que faria jo en aquesta situació com a mestra? Quan la gent explicava les seves experiències en algun cas he vist que no es van resoldre per culpa de que el mestre era incompetent i no va saber actuar. Un exemple d’això a sigut la situació que va viure la Maria en la qual el mestre va dir que no podia fer-hi res.
Doncs bé, a partir de les diferents situacions jo m’he intentat posar en el paper d’aquell mestre i de l’alumne i he buscat diferents solucions davant de conflictes dins l’escola. Una de les solucions que he trobat a estat la següent: si per exemple jo em trobes amb un conflicte entre dos alumnes no diria mai que no puc fer-hi res sinó que tot el contrari. Agafaria els dos alumnes escoltaria les seves versions i intentaria mediar de la millor manera possible fins que el problema es resolgués.

28/10/09

El primer que hem fet avui a la sessió de seminaria ha estat respondre una enquesta sobre Blanquerna.
Tot seguit, la Maria, comença amb l’activitat de l’actualitat educativa. Cam a tema per a debatre a classe llença la pregunta de si és bo substituir els llibres pels ordinadors. Això ho fa perquè ha trobat un article en que s’explica la nova proposta que s’està portant a les aules. Aquesta canvia els llibres pels ordinadors.
Després de la Maria és el torn de la Laura d’explicar el que ella a trobat ens els diaris la setmana anterior. La notícia que ella ens explica tracta sobre el fet de si s’ha de fer o no una proba en acabar la ESO. El tema que ens diu per debatre és que en pensem sobre això. S’ha de fer o no?.
La Irene a sigut la pròxima en parlar de l’actualitat educativa. La seva notícia parlava sobre les patrulles anti- campana que s’han ficat per evitar que els menors facin campana i no assisteixin a classe. Aquí tots hem estat d’acord tots que és una bona alternativa per frenar aquesta situació. Finalment la Irene a dit el seu tema per debatre. Aquest era que ara es diu que multaran als pares que no portin els seus nens a l’escola. És a dir, com a conseqüència que un nen faci campana pagaran als pares.
Un cop acabada l’actualitat educativa l’Albert ens explica la revista que li toca exposar. És una revista amb un format “diari”. És a dir, les seves pagines estan impreses sobre el mateix paper que s’utilitza pels diaris. El primer cop que es va editar va ser al 1971 i la seva periodicitat és setmanal o quinzenal. La revista esta dividida en diferents apartats: la portada, l’editorial, Espanya (apartat que tracta sobre noticies que passen a l’Estat Espanyol), Autonomies (tracta de noticies d’àmbit autonòmic), Educared (parla de temes relacionats amb les noves tecnologies), legislació (financiació de les escoles,..), cultura i la contraportada (fan una entrevista a un personatge d’interès). Per a explicar a la classe l’Albert esculli un article que fa referència a la pèrdua d’autoritat dels mestres a les escoles.
Finalment, i per tancar la sessió, la Lluïsa ens llança un nou tema en el qual haurem de recordar els nostres anys a la Primària. Aquest és recordar l’assignatura que més ens agradava.

Reflexió de la sessió:
El primer tema que hem debati’t a classe m’ha semblat molt interessant, ja que, no estic gens d’acord en el fet que vulguin canviar els llibres pels ordinadors. Parlant entre tots hem arribat a la conclusió que res pot substituir els llibres ja que, aquests són la millor eina per treballar.
El segon tema que hem tractat ens a portat més desigualtats de pensament entre tots. Uns creien que si que era bo fer la proba (deien que així les escoles podrien millorar el seu nivell) i altres que no perquè els alumnes no se la prendrien en serio.
El tercer tema que hem debati’t a portat desacords igual que l’anterior. Una part de la classe creia que els pares no tenen la culpa que els nens facin campana i l’altre creien que els pares són els responsables dels actes del seu fill si aquest és menor i que per tant, tenen que pagar les conseqüències dels seus actes. Pel que fa a la meva opinió al principi del debat creia que els pares no tenien que ser multats per després de sentir els arguments de les altres persones he pensat que pot ser una bona manera per reduir aquest problema.
Finalment l’assignatura que jo he triat a estat educació física ja que a mi sempre m’han agradat molt els esports i allà era on en podia fer i descobrir-ne de nous. Com a fet a destacar d’aquesta activitat a estat que ningú a triat assignatures més teòriques com matemàtiques o llengua sinó que tothom a triat o bé Educació Física, o Plàstica, o Musica.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Qui és ella?


L’Aylen és una noia de vint anys que va néixer a Argentina. Quan tenia tretze anys va venir cap a Espanya amb els seus pares i els seus dos germans el Juan Manuel (que és el seu germà bessó) i el Federico que és el petit. Poc a poc es va anar habituant al país. L’únic problema que va tenir va ser que trobava a faltar a tota la família que havia deixat a Buenos Aires.
El primer cop que vaig veure a l’Aylen va ser a Blanquerna i no sé perquè vaig pensar que era Cubana. Els primers dies no parlàvem gaire però poc a poc vam anar parlant més i vaig tenir la gran sort de poder-la coneixia.
L’Aylen, és una persona molt extrovertida que sempre esta rient. Ara bé, quan alguna cosa no li agrada ràpidament t’ho farà saber. El que m’agrada més d’ella és que si tens algun problema sempre estarà disposada a ajudar-te. També penso que està amb ella és un gust ja que crec que transmet molta tranquil•litat. Ella no és una noia de crida i li agrada poder parlar les coses relaxadament. És a dir, no és una noia esverada. Un altre punt que cal saber de la seva personalitat es que és una noia una mica vergonyosa. A l’hora de fer una exposició, per exemple, es posa una mica nerviosa però un cop està fent-la es defèn molt bé i sempre sen ensurt.
Físicament, destaca per la seva alçada i la seva cabellera rosa que casi sempre porta deixada anar. Dic que destaca per la seva altura perquè l’Aylen fa un metre setanta-vuit i, asclar, si la comparo amb mi crec que és molta alta. Pel que fa a la forma de vestir li agrada anar ben vestida i penso, que això, lliga molt amb la seva personalitat.
Ella té un tret distintiu, que a estat una de les principals raons per les quals he volgut parlar d’ella. Quan li dius alguna cosa que li fa vergonya o gracia sempre treu la llengua (com podeu veure a la fotografia). Aquest gest que fa l’Aylen penso que la fa diferent de les altres persones i li dóna un punt de picardia.
Finalment, però el que jo destacaria més de l’Aylen és lo bona persona que m’ha demostrat ser aquests dies que fa que la conec.

23/10/09

El primer que fem avui a seminari és comentar els treballs que hem fet del llibre “va de Mestres”. Per a fer-ho cada un de nosaltres llegeix la part del treball que li a semblat més important. Després d’això comentem altres aspectes del llibre i surten diferents opinions d’aquest. Una part de nosaltres creu que el llibre és molt interessant i que amb els exemples que utilitza ajuda molt a saber que és el que ens espera en el món laboral. Uns altres, creuen que el llibre ho explica tot d’una forma molt fàcil. És a dir, creuen que en el món laboral ens trobarem més problemes que el llibre no esmenta.
Després d’això, fem l’activitat de l’actualitat educativa que vam començar l’altre dia. La revista que toca avui és diu “Perspectiva Escolar”. L’encarregat de comentar-la és el Cristian. És una revista editada en català. La seva periodicitat d’edició és mensual i es va començar a publicar al 1974. Està dividida en diferents apartats:les altres educacions, dins del qual parlen de coses com l’educació en un hospital. Escola, dins d’aquí trobem el programa TREVA de relaxació a l’escola i poesia i joves. Després ve l’apartat titulat mirades, tot seguit les novetats bibliogràfiques i finalment cartellera: premis.
Els temes que tria el Cristian per a debatre són el carrer com a espai educatiu i centres de justícia juvenil.
Un cop finalitzada aquesta activitat acabem amb un tema que vam deixar obert l’altre dia. Comentem els escrits que hem fet cada un sobre un mestre de primària que recordem.
Reflexió de la sessió:
El que més m’ha cridat l’atenció en aquesta sessió de seminari han sigut les diferents visions que tenim de mestres que ens han marcat. He vist que tota la classe a recordat a un mestre que el va marcar positivament, però l’Albert i jo en canvi hem triat un mestre que ens va marcar negativament. M’agrada’t veure que normalment els nens s’emporten un bon record dels mestres de Primària.

21/10/09

El primer que hem fet a sigut fer les exposicions dels objectes personals que portem a la classe. Aquesta activitat és molt maca de fer ja que ens porta records que tot i que a vegades han acabat amb alguna llàgrima ens han fet recordar persones molt estimades.
Tot seguit fem per primer cop l’activitat de l’actualitat educativa. Avui és el primer dia i ho fan els dos primers companys. El primer tema que surt és una notícia que diu que s’ha d’utilitzar l’educació perquè la dona no sigui somica als maltractaments. Debati’m sobre aquest tema i arribem a la conclusió que el que té que fer l’educació és ensenyar als nens i nenes que no s’ha de maltractar.
La segona notícia tracta sobre la jornada intensiva a les escoles. El que diu la notícia és que els pares la volen treure i els mestres creuen que aquesta activitat té que continuar.
Després d’això també encetem un nou tema. És el de les revistes d’educació. A cada classe de seminari un company diferent analitza una revista d’educació, en parla a la classe i finalment tria un tema per debatre. La primera revista que ens explica un company és “ Aula de Innovación Educativa”. És una revista mensual dividida en vuit apartats diferents: l’editorial, la part d’opinió, una part que varia segons el mes, la reflexió, acció comunitària, proposta didàctica i una part d’Humor. L’article de la revista que a triat per debatre el nostre company és titula “matando dinosaurios con tirachinas” aquest article ens parla de fins a quin punt és important tenir estudis i cultura perquè et contractin. Veiem que molts joves avui en dia trien els seus estudis en funció de les sortides que aquests els i ofereixen per a poder treballar.
Finalment, per acabar la sessió, comencem una nova activitat. És tracta d’escriure sobre un tema que ens diu la Lluïsa. Aquest tema està relacionat amb els records que tenim de quan anàvem a primària. El tema és: “un mestre de primària que recordo”
Reflexió de la sessió:
En aquesta sessió hem encetat molts nous temes de treball. La veritat és que són molt interessants ja que així dia a dia podrem debatre, analitzar i saber com esta l’educació avui en dia. També m’ agradat molt el fet que a partir de tots els temes que surten a la classe, a partir de l’anàlisi de les revistes i els diaris, nosaltres trobem nous temes per debatre i penso que això és molt interessant.
Pel que fa a l’activitat dels records de primària també crec que serà una molt bona experiència. Crec que això serà així perquè a la classe tenim a gent de diferents edats i podem comparar i veure com era l’educació abans i ara.