06.11.2009

Al començar la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital la Lluïsa ens ha tornat els treballs del llibre “Com parlar bé en públic”. Tot seguit, hem iniciat l’activitat de recitació. Per fer-ho, cada un de nosaltres podia triar entre un poema, un conte, una llegenda o una rondalla. Avui m’ha tocat recitar a mi. Per saber en quin ordre sortiríem les 15 primeres persones hem fet un sorteig. A mi m’ha tocat sortir la primera. Després ho han fet La Sonia Pérez, En Marc Pérez, Sara Olmo, Alex Ramos, Laura Navarro, Irene Recio, Lorena Padilla, Ethel Nogués, Helena Ruiz, Laura, Marta Pintos i per acabar Pau Nin.
A l’hora d’escollir el tema que volia recitar, jo m’he decantat per fer una llegenda. La llegenda del Drac de Sant Jordi. Per fer la recitació, cada un de nosaltres tenia que sortir davant de tota la classe. Uns dels requisits que es demanava per fer-ho era que tingués una extensió de 2 minuts i que ens la sabéssim de memòria. Abans de començar a fer el discurs, la Lluïsa ha triat a uns alumnes perquè avaluessin com ho feia la persona que estava recitant. Els avaluadors, tenien que fixar-se en aspectes com l’entonació de la veu, el control dels nervis, la posició corporal, etc. A més a més, una persona (que ja havíem triat cada un de nosaltres) ens a gravat. Això ho hem fet per poder comprovar si ens ho sabíem de memòria.
Un cop acabada l’activitat de recitació la Lluïsa ens a passat un full on hauríem d’avaluar els blocs dels companys. I tot seguit, hem analitzat un dels bolcs.

Reflexió:

Avui he viscut per primer cop l’experiència de tenir que recitar un discurs davant de més de 60 persones. I la veritat és que entre la meva recitació i la dels meus companys he pogut veure els nervis que es passen i la importància de portar-ho tot ben preparat.
Jo personalment, sempre havia pensat que fer una activitat d’aquest tipus es podia portar a terme perfectament si no estaves nerviós. Però avui, m’he adonat que aquest no és l’únic requisit ja que si tu portes ven aprofundits tots els aspectes que tens que tracta això et dona un punt a favor molt gran.
Mirar un bloc també m’ha servit ja que d’aquesta manera la Lluïsa ens deia les coses que no estaven bé i així nosaltres ja no les posàvem.