CONFERÈNCIA “FER DE MESTRE” a càrrec d’ Eulàlia Bosch.

• Aspectes rellevants de la seva vida:

L’ Eulàlia Bosch, és professora de filosofia i ha participat en diferents activitats relacionades amb l’art, com per exemple, exposicions. A més a publicat tres llibres: “El plaer de mirar”, “Educació vida quotidiana” i “ Un lloc anomenat escola”.
De l’ Eulàlia podem destacar tres aspectes que la fan singular:
oTé un constant diàleg amb la ciència, l’art, la família, l’aprenentatge, la vida... i pensa que aquests punts tenen que estar lligat. A partir d’aquests ella marca la seva vida.
oTé un gran interès per l’educació. Tot el que fa en la seva vida ho fa pensant en l’educació. Vol que tot tingui utilitat en l’àmbit educatiu.
oMante una constant proximitat amb els següents elements: Infants, joves, famílies, ciència, art.

• La feina de fer de mestre:

Ella ens explica que fer de mestre és una feina molt important. Tothom en un moment o altre de la seva vida passa per l’escola i només per aquesta raó molta gent ja es pensa que pot opinar sobre aquesta i això no és així.
La seva conferència primer la centrarà en l’ofici de fer de mestre en una ciutat. Ens comença parlant del que la gent entén per magisteri. La gent quan escolta la paraula magisteri pensa amb els nens. Però, és molt important pensar amb els nens que creixen. És a dir, cal tenir present que mentre els nens estan a l’escola estan creixent i els mestres són aquelles persones que intervenen en aquest procés i intenten mostrar el camí en els seus alumnes.
Per explicar-nos millor això i mostrar-nos el que significa “l’ofici de fer de mestre en una ciutat l’ Eulàlia ens diu el següent:
El nen és l’estranger més gran que coneixem. Acaba d’arribar al món i ho té tot per fer i descobrir. El paper del mestre, davant d’això, és ajudar aquests nens “estrangers” a trobar el seu lloc dins el món, dins la seva ciutat. Un cop el nen coneix la seva ciutat ja pot comparar amb la resta de ciutat que anirà veient al llarg de la seva vida.
Per tant, veient això ella ens mostra la importància que té l’entorn del nen i la importància que té que el mestre/a li sàpiga mostrar aquest entorn.
Per veure la relació que hi ha entre escola – ciutat, aprofitant que aquest any és l’any Cerdà, entrem en una web que ens ajudarà a veureu millor. Primer de tot, observem un mapa de Barcelona anterior a que es fes el Pla Cerdà. Allà, podem veure que normalment les escoles no estan marcades a l’hora d’estructurar la ciutat. Això no hauria de ser així ja que com hem dit anteriorment aquestes són molt importants i estan molt relacionades amb la ciutat.
En el Pla Cerdà, va ser el moment en que les escoles es van posar sobre els mapes. Això significa que a partir d’aquí es lliga el concepte escola – ciutat. L’escola, per tant, s’obra a la ciutat i els nens entren amb contacta amb aquesta. Si tenim en compte, ens diu l’ Eulàlia, que els nens seran els que més tard faran canviar la ciutat, aquest moment és molt important.
Cal que els professors coneguin la ciutat per poder-la mostrar als seus alumnes.
El que l’ Eulàlia Bosch ens vol dir amb tot això és que l’escola, ha d’estar constantment relacionada amb l’ interior (dins l’escola) i l’exterior (entorn, ciutat). El coneixement no es pot tancar dins l’escola i per aquesta raó, s’ha de conèixer la ciutat i saber lliga els dos elements.
Finalment l’ Eulàlia ens explica que un mestre sempre ha de treballar a partir de la curiositat del nen per tot allò que l’envolta. Però per fer això, ens diu que el mestre/a ha de ser el primer que tingui curiositat per les coses, que vulgui ser savi, que sempre vulgui saber més. Ella ens diu que tot això ho podem trobar en l’art.

• Relació art – mestre:

- Palau de la música-> ens posa l’exemple del palau de la música per explicar-nos la importància que té pels nens l’entorn. Veiem que el palau del ma música és una fusió entre arquitectura i música. Doncs bé, un mestre que no presenti l’escola als seus alumnes cometrà un error. Ja que, els nens s’han de sentir bé i que els i sigui agradable l’entorn on estan. “ La música és un so, el so del mestre/a”.
- Teatre-> “Alícia en terra de meravelles”. Aquesta obra, ens parla del moment que els nens creixen i mostra la por a fer-se gran. L’ Eulàlia ens diu que nosaltres serem aquells que ajudarem als nens a passar per aquest moment.
- Ceràmica.
- Dansa-> és la situació d’un cos en l’espai. Ens invita a que nosaltres, en el moment que estiguem davant d’una classe, ens fixem amb com es mouen els nens. També ens diu que en ocasions els professors priven als nens a fer aquests moviments. Ella ens diu que això no ho fem mai.

Al exposar-se a les arts, en un mestre, no només li servirà per seu ofici sinó que també així esdevindrà un mestre.
Per fer de mestre/a cal voler ser savi.
Per fer de mestre/a cal dedicar-se amb passió al món hi ha tot el que hi ha en ell.
Acaba dient-nos una comparació molt maca entre els antics acomodadors i els mestres. Diu que un mestre/a és com un acomodador dels que hi havia abans al cinema. La feina d’aquests era preguntar a les persones com els hi agradava mirar les pel•lícules i a partir d’aquí ell els i buscava el millor lloc. Doncs bé, un mestre/a també és aquell que buscarà el millor lloc per cada un dels seus alumnes i els acompanyarà fins que aquests estiguin agust.