domingo, 1 de noviembre de 2009

Qui és ella?


L’Aylen és una noia de vint anys que va néixer a Argentina. Quan tenia tretze anys va venir cap a Espanya amb els seus pares i els seus dos germans el Juan Manuel (que és el seu germà bessó) i el Federico que és el petit. Poc a poc es va anar habituant al país. L’únic problema que va tenir va ser que trobava a faltar a tota la família que havia deixat a Buenos Aires.
El primer cop que vaig veure a l’Aylen va ser a Blanquerna i no sé perquè vaig pensar que era Cubana. Els primers dies no parlàvem gaire però poc a poc vam anar parlant més i vaig tenir la gran sort de poder-la coneixia.
L’Aylen, és una persona molt extrovertida que sempre esta rient. Ara bé, quan alguna cosa no li agrada ràpidament t’ho farà saber. El que m’agrada més d’ella és que si tens algun problema sempre estarà disposada a ajudar-te. També penso que està amb ella és un gust ja que crec que transmet molta tranquil•litat. Ella no és una noia de crida i li agrada poder parlar les coses relaxadament. És a dir, no és una noia esverada. Un altre punt que cal saber de la seva personalitat es que és una noia una mica vergonyosa. A l’hora de fer una exposició, per exemple, es posa una mica nerviosa però un cop està fent-la es defèn molt bé i sempre sen ensurt.
Físicament, destaca per la seva alçada i la seva cabellera rosa que casi sempre porta deixada anar. Dic que destaca per la seva altura perquè l’Aylen fa un metre setanta-vuit i, asclar, si la comparo amb mi crec que és molta alta. Pel que fa a la forma de vestir li agrada anar ben vestida i penso, que això, lliga molt amb la seva personalitat.
Ella té un tret distintiu, que a estat una de les principals raons per les quals he volgut parlar d’ella. Quan li dius alguna cosa que li fa vergonya o gracia sempre treu la llengua (com podeu veure a la fotografia). Aquest gest que fa l’Aylen penso que la fa diferent de les altres persones i li dóna un punt de picardia.
Finalment, però el que jo destacaria més de l’Aylen és lo bona persona que m’ha demostrat ser aquests dies que fa que la conec.

No hay comentarios:

Publicar un comentario