Conferència LA WEB 2.0 I L’ EDUCACIÓ al Cibernàrium

Al començar la conferència, ens fan una petita presentació sobre el Cibernàrium i el seu funcionament:
Què és el cibernàrium?
És un espai on formar-se i créixer amb Internet, també és un centre d’alfabetització digital destinat a persones que mai han tingut contacte amb la tecnologia.
Allà donen formació i divulgació de les noves tecnologies.

Activitats que és fan:
És fan diverses activitats que podem trobar en els fulletons del centre. Aquestes activitats, ajudaran a les persones que hi vagin a iniciar-se en el món d’Internet hi ha créixer en Internet. Això ho faran a través d’uns itineraris de formació.
A qui va dirigit?
A totes aquelles persones que vulguin. És a dir, a tots els ciutadans i ciutadanes.

Model formatiu:
Els cursos estan dividits en càpsules de curta durada (d’una hora). D’aquesta manera, hi ha més flexibilitat d’horaris i la gent es pot repartir millor el temps.
Trobem diferents programes. Uns que estan dirigits a persones que mai han tingut contacta amb Internet, altres que són per persones que si que han tingut algun tipus de contacta i finalment trobem uns cursos dirigits a la multimèdia.
El que s’intenta fer en aquests cursos és donar les eines bàsiques i fonamentals per iniciar-se en el món d’Internet i les noves tecnologies.

Tot seguit, un cop acabada la presentació, passen el torn de paraula al Dr. José Manuel Pérez i el Dr. Santiago Tejedor. Aquests seran els encarregat d’explicar-nos que és la web 2.0 i que pretén.
Comencen la seva presentació fent-nos un test per poder veure d’una forma general quin és el coneixement que tenim nosaltres sobre diferents programes que ens podem trobar a Internet. Amb això, veiem que tenim molt poc coneixement sobre aquest.
Tot seguit comença l’exposició en sí fent un recorregut per la història, de tal manera que, nosaltres puguem veure quin a estat el desenvolupament que aquesta a tingut pel que fa a la relació entre educació – tecnologia.
Veiem que l’educació ha variat molt al llarg del temps:
Escola Filosòfica: va ser la primera escola que va existir. Professaven la filosofia, la ètica i un model de vida a seguir.
La tecnologia que aquest utilitzaven era la paraula, el diàleg i l’escriptura.

Escoles del llibre Sagrat: aquí tot estava basat en discursos religiosos. Ensenyaven a interpretar la paraula de Déu.
La tecnologia que aquests utilitzaven era el llibre, la repetició i la memòria.

Tallers Gremials: aquest eren una iniciació al món professional. Aprenien fent coses.
La tecnologia que utilitzaven era instruments, tècniques, treball i artesania.

Escola Burgesa: “ciutadania massiva”, treball industrial, disciplina civil, filosofia nacional.
La tecnologia que utilitzaven era pisares, fàbriques, murs i uniformitat.

Escola “reserva”: societat de l’espectacle, cultura horitzontal. Els mitjans que utilitzen són el joc, la imitació i la docilitat.

A Espanya, veiem que hi ha unes escoles molt centralitzades. El nostre país, és el que menys recursos econòmics dóna a les escoles.
Avui en dia, el repte que hi ha és fer una escola oberta i exploradora. Això es pot aconseguir introduint les noves tecnologies a les escoles. La web 2.0 és un bon exemple de com es pot arribar al coneixement sense censura.
Veiem que al llarg del temps hi ha hagut un canvi històric, tant social com cultural i psicològic. Pel que fa a la tecnologia, també a evolucionat i avui en dia disposen de moltes possibilitats tecnològiques diferents.
Per tant, tenint en compte el que hem dit anteriorment, que l’escola a evolucionat i que les noves tecnologies cada cop estan més presents, nosaltres (els futurs mestres) hem de ser conscients que haurem de preparar a persones per noves tecnologies que encara no existeixen. També hem de saber que quan entrem a les escoles la quantitat de la tecnologia serà molt gran i haurem de saber que és el que hem d’ensenyar i que no. En definitiva, haurem d’estar preparats per molts canvis.
Veiem tres exemples de noves portes que s’han obert a l’aprenentatge:
1. VOZ ME: escrius un text i el programa te’l llegeix sigui amb l’ idioma que sigui.
2. APROBBO: és un programa capaç de detectar si un text a estat copiat i enganxat. Aquest, pot ser molt útil pels professors a l’hora de corregir treballs.
3. IGOOGLE.

Després d’això, quan ja tenim un esquema sobre la relació que hi ha hagut entre l’escola i les noves tecnologies al llarg del temps, ens expliquen amb una mica més de detall la web 2.0 i les seves característiques.
Veiem que Internet, és un invent molt recent on podem trobar molta informació. Per aquesta raó, hem de saber que molta d’aquesta informació és falsa.
Doncs bé, la web 2.0 fa una selecció d’aquesta informació i d’aquesta manera ens trobem davant de temes que són més certs.
La web 2.0 va sorgir a partir de la pregunta de com podíem fer que Internet fos un lloc més segur i millor.
Per veure millor les característiques de la web 2.0 fan una comparació d’aquesta amb la web 1.0.
Web 1.0:
1. web de lectura.
2. unitat mínima d’informació.
3. estàtic.
4. una sola persona pot canviar els continguts.
Web 2.0:
1. web de participació.
2. opció de missatges post lectura (pots comentar el que es pública).
3. dinàmic.
4. tothom pot canviar els continguts.
Característiques de la web 2.0:
1. confia en els seus usuaris.
2. potencia les experiències dels seus usuaris.
3. permet jugar.
4. s’imposa la cultura del hacker.
La web 2.0 ens obliga a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar.
En conclusió, davant de totes aquestes característiques i comparacions, podem veure com la finalitat de la web 2.0 és aconseguir un lloc més avançat i segur a Internet.

Valoració personal:
Pel que fa a la primera part de la conferència, on ens parlaven sobre la relació escola – noves tecnologies, estic totalment d’acord amb el que han dit. Tots sabem que poc a poc el món de la tecnologia s’està imposant a les coses més quotidianes. Per aquesta raó, crec que tots els nens i nenes han d’estar preparats, des de la seva base educativa, per poder enfrontar-se i saber defensar-se amb aquestes noves tecnologies. Per tant, com ens han fet veure el José Manuel i el Santiago aquí el paper del mestre és molt important. Si el mestre/a no entén sobre aquest món de la tecnologia no pot preparar als seus alumnes.
Penso que la web 2.0 pot ser un bon lloc on tots els usuaris que i entrin puguin trobar informació verdadera. Tots sabem que a Internet molts cops la informació és falsa o bé no és del tot correcta. Doncs bé, si la web 2.0 és com ens han explicat crec que pot ser un lloc de on es podrà treure molt profit i on diferents usuaris podran interactuar i intercanviar vivències i informacions.